EDITORIAL // Número 4: Organitzar-nos per seguir avançant

Històricament hem pogut veure que només amb l’organització i la lluita dels mateixos treballadors s’han aconseguit avenços en la situació laboral de la gent d’aquest país. Si avui en dia hi ha les vuit hores de jornada laboral és perquè el 1919 es va fer la vaga general de la Canadenca, que es va guanyar després d’una dura lluita, i es va aconseguir això que ara ens sembla tan assumit. El mateix passa amb les normatives de seguretat o d’altres condicions. És perquè en el passat moltíssima gent ha lluitat perquè això sigui així, havent-se d’enfrontar a la dura repressió, i molts fins i tot hi han deixat la vida. El moviment obrer és un dels que històricament ha tingut més força als Països Catalans a l’època contemporània. I per entendre la situació actual dels treballadors ens hi hem de remetre, ja que veurem que el camí dels treballadors al llarg de la història no ha estat precisament de roses, sinó que cada pas endavant que s’ha fet ha costat grans esforços, i que tot i que sembli que ara no passi res, es va tornant endarrere de mica en mica.

Però malgrat tot el que puguin dir les lleis i la teoria, tots sabem que, malauradament, molts d’aquests drets no es compleixen, que molta gent fa jornades de deu o més hores, que l’incompliment de les normes de seguretat és el pa de cada dia, que els acomiadaments improcedents també es produeixen sovint, o que el nombre de casos per assetjament laboral és elevat. I la zona de l’Alt Cardener no n’és una excepció evidentment. Aquests exemples que he posat són el pa de cada dia de molts treballadors i treballadores. A part d’això, l’organització de la gent que treballa és escassa, així com també hi ha una manca important de consciència dels propis treballadors de reivindicar que es respectin els seus drets. Sense això la mateixa història s’anirà repetint, i l’única manera de poder capgirar la situació és l’organització dels propis treballadors i la reivindicació sense por dels seus drets. Un exemple el tenim a la vaga dels conductors de TMB, que després de mesos de lluita han aconseguit guanyar-la complint tots els objectius marcats, que eren dos dies de descans setmanal.

Des de Riu Amunt no podem fer gaire més cosa que oferir informació, i així procurem de fer-ho, i animar els treballadors i les treballadores a organitzar- se per reivindicar els seus drets, ja que això només pot sortir des d‘ells mateixos. El que sí que també podem fer, és oferir les nostres pàgines a qui vulgui denunciar públicament la precarietat, l’explotació i les injustícies que pateix. Ja sabeu que us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del correu riuamunt@gmail.com.